Mario Draghi, heroi d´Europa ?>

Mario Draghi, heroi d´Europa

Per fi Mario Draghi s’ha decidit a activar tota l’artilleria. La dinàmica de l’economia europea és molt difícil de resoldre per l’enorme desigualtat entre països i per la disparitat de criteris entre ortodoxos i heterodoxos. Però la situació demanava actuar, i el moment era el millor per fer-ho. Europa havia perdut en els últims deu anys part de la riquesa a favor dels països emergents i només Alemanya es beneficiava d’un gran flux exportador cap a la Xina. Frenada la dinàmica dels països emergents els alemanys també han perdut la seva llança exportadora, aturant el seu creixement. Això, amanit amb la caiguda del preu del petroli -conseqüència alhora també de la parada dels emergents- ha propiciat que la inflació a la zona euro es trobi a nivell de zero. És una situació preciosa per injectar de forma massiva diner al mercat, una mesura que molts demanem des de fa dos anys. Fer com els americans o els japonesos, injectar diner al mercat -llançar diners en helicòpter, va encunyar Milton Friedman-, té com a objectiu principal persuadir els bancs que no inverteixin en compra de bons públics per baixa rendibilitat i es dediquin a fer negoci prestant a les empreses i als particulars. Alhora, la nul·la remuneració dels estalvis en dipòsits i en renda fixa estimularà el consum i la inversió en empreses. Tot plegat hauria de reactivar l’economia i apujar la inflació, element bàsic per poder digerir millor el deute dels països i dels particulars.
Però la part més important de la Quantitive Easing (QE) afecta el valor de l’euro. Aportar 60.000 milions d’euros cada mes a l’àrea euro significa devaluar la moneda un 10%. Tot i que l’euro va arribar darrerament a 1,35 $/€, el seu valor estable era de 1,25 $/€. Devaluar un 10% significa portar-lo a 1,13 $/€, per la qual cosa cal suposar que es mourà entre 1,125 i 1,135 $/€. Això afecta de forma molt important el flux exterior de la Unió Europea, fent-la un 10% més competitiva del que era enfront de la zona dòlar -Amèrica i Àsia- i també respecte a la lliure esterlina, la corona sueca, la corona danesa i el franc suís. En definitiva, millora d’un cop la competitivitat d’Europa, una mesura de manual que qualsevol país adopta per sortir de la crisi i que Europa no podia fer perquè Alemanya -un 30% del BCE- no estava en crisi. La mesura afavorirà sobretot França, que veurà créixer el seu PIB en un 0,4% només per la influència d’Airbus i reduirà el seu dèficit públic 0,57 punts pels beneficis de l’aeroespaial, essent un impuls per a tota la seva economia amb greus problemes de competitivitat. També afavorirà l’economia italiana i alemanya, fortament exportadores i, és clar, l’economia espanyola, que veurà millorada la seva posició cap a la zona dòlar, però també es veurà beneficiada per una millora de França i d’Alemanya. La injecció massiva de diner a l’economia era una mesura obligada pel fet que abans ho havien fet altres economies com l’americana, la japonesa o la xinesa, la qual cosa va perjudicar de forma considerable l’economia europea. Fou així com vam perdre competitivitat i riquesa. Ara ens toca a nosaltres, encara que probablement això no agradi a la resta d’economies i potser es caigui en una guerra de divises: podria ser que la resposta de les altres àrees també sigui devaluar més les seves monedes. Si arriba aquest cas, s’haurà de forçar un pacte entre monedes que estableixi mecanismes automàtics de canvi, fugint de fer trampes, o establint noves paritats tal com va fer el G-5 el 22 de setembre de 1985 en l’acord de l’Hotel Plaza a Nova York.


La QE europea es farà comprant bons dels estats. Era l’única solució? No, n’hi ha d’altres. Una seria que els estats abaixessin els impostos de forma temporal i que el dèficit generat fos contribuït per la QE. Una altra seria que cada ciutadà de la UE rebés un xec de 180 euros cada mes. Evidentment, aquesta solució tindria un efecte immediat sobre el consum i sobre la reactivació de l’economia, però… com li expliquem a la gent que hem d’ajustar les nostres despeses a la riquesa que ens toca si, encara que sigui temporalment, ens n’anem tots de festa?
La QE de Draghi ja dóna efectes mesos abans de fer-se realitat -ho serà el mes de març- amb els bancs que busquen bons projectes per finançar i amb l’euro depreciant-se de forma notable. Fa tres setmanes un client anglès ens va dir que començava a oblidar les compres asiàtiques i per això buscava subministraments europeus. L’economia es recompon amb força velocitat quan hi ha devaluacions.
Per això cal ser ràpids a actuar. Ni el preu baix del petroli serà etern, ni la relació de l’euro durarà sempre, ni la inflació romandrà a aquest valor durant anys. Ara cal aprofitar l’ocasió per invertir a fer créixer les pimes, per conquerir nous mercats, per fer-les internacionals, per esdevenir exportadors nats, per construir un teixit empresarial sòlid a recés de les bombolles a les quals ens té acostumada l’Espanya oligarca. És l’hora de les pimes industrials i de les turístiques de qualitat. Catalunya ha fet els deures i ara se li presenta una ocasió única per créixer amb qualitat, amb un model d’economia modern, si sap invertir. És evident que això val per a les empreses que ja han fet el seu pla estratègic i que tenen els projectes a punt. I són moltes, us ho dic jo.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.