Mostrant
Author:

La IA i la Paradoxa de Jevons

La IA i la Paradoxa de Jevons

Dilluns vaig tenir l’honor de rebre el premi referent E-TECH 2025 per l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG). La gala de premis era la dinovena i es va fer a l’auditori Josep Irla de Girona. Es van lliurar premis tecnològics a diverses empreses de les comarques de Girona. Durant la recepció del guardó com a “referent E-TECH”, es va projectar un vídeo prèviament gravat amb l’organització, on vaig tenir ocasió de compartir la meva trajectòria, indissociable de la…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Per què els salaris perden poder adquisitiu?

Per què els salaris perden poder adquisitiu?

Des de fa anys em demano on van els guanys del superàvit comercial espanyol. Des de l’any 1997 fins a l’any 2012 el balanç comercial exterior d’Espanya va ser de -387.000 milions, però des de 2013 fins l’any 2022 el superàvit acumulat fou de 264.000 milions i des de 2023 fins a final de 2025 el superàvit acumulat serà de 132.000 milions. Això vol dir que enguany Espanya haurà superat el forat comercial acumulat durant la bombolla immobiliària. Malgrat això,…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Els valors immobiliaris, un mecanisme de contenció de la inflació?

Els valors immobiliaris, un mecanisme de contenció de la inflació?

Fa anys que el problema de l’habitatge es va accentuant. En part per decisions polítiques que van contra les lleis del mercat: si el lloguer no és segur perquè hi ha una xifra massa elevada d’okupacions il·legals o “inquiokupes”, acaba no havent-hi qui llogui i l’habitatge es dirigeix al mercat de compra. A hores d’ara ja està clar que el mercat dintre les ciutats no baixarà, encara que es prenguin les mesures més agosarades que es vulgui, per exemple prohibir…

Llegeix l’article Llegeix l’article

La venjança de Keynes

La venjança de Keynes

La foto de les finances globals i dels superàvits i dèficits comercials entre països sembla haver arribat al seu punt final. Tants anys amb aquest desequilibri han provocat que al món hi hagi massa producció i que el deute arreu estigui fora dels nivells acceptables. Donald Trump va llegir bé el problema: mentre el dòlar seguia sent la moneda de transacció internacional era inevitable que es revalués contínuament, fet que porta als fabricants d’Estats Units a no ser competitius, a…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Xina, Alemanya i Estats Units. Qui ho resoldrà?

Xina, Alemanya i Estats Units. Qui ho resoldrà?

El problema de transferir riquesa d’un lloc a un altre és molt vell, ha estat l’origen de la majoria de conflictes bèl·lics en els darrers segles i és la baula perduda de la globalització. Quan un país produeix més del que consumeix, què fa? Ho ven a un altre estat. Si ven més que no pas compra, el país teòricament s’enriqueix i la seva moneda hauria de pujar de valor proporcionalment. Això, que hauria de ser teòricament, en la realitat…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Els vasos comunicants

Els vasos comunicants

El 2013 vaig escriure un llibre que es deia La crisi des de la Trinxera. En ell explicava que les raons de l’esclat de la bombolla immobiliària no s’havien d’atribuir només a una excessiva facilitat financera i a la trampa de les hipoteques ‘subprime’, sinó que calia entendre les causes per les que l’economia havia agafat aquest camí erroni. Em semblava que l’origen era la globalització i la desindustrialització d’Occident, obligant a l’economia a trobar sectors que permetessin el creixement…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Per què Xina ens transfereix el seu model?

Per què Xina ens transfereix el seu model?

Quan vaig començar a treballar, a finals dels anys 70, el meu pare em va explicar que el preu del paper recuperat no podia baixar mai de 10 pessetes/kg perquè, per sota aquest preu, la recollida voluntària, que la feia gent amb carretons al carrer, deixava de funcionar. El resultat, en una economia poc oberta a l’exterior, era que no hi havia prou paper recuperat per satisfer la demanda de les fàbriques i el preu pujava estratosfèricament. Aquell nivell mínim…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Pot ser la IA la solució o l’estocada final?

Pot ser la IA la solució o l’estocada final?

Quan al 1972 vaig començar a estudiar enginyeria, les operacions matemàtiques les resolíem amb una regla de càlcul. La precisió era la que era, però per a la majoria de problemes d’enginyeria, era suficient. Dos anys més tard, el 1974, va sortir la calculadora Hewlett-Packard HP45, que permetia calcular trigonometria i passar de coordenades polars a cartesianes, a més de fer logaritmes i altres càlculs de potències. Va ser una revolució per la rapidesa i precisió de càlcul. Quan treballava…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Per què la Terra continua escalfant-se?

Per què la Terra continua escalfant-se?

La temperatura de la Terra continua pujant any a any. A Catalunya això implica encara un escalfament superior perquè està situada en el Mediterrani, la zona zero en l’escalfament global. Ho veiem en l’augment de les onades de calor, en les nits tropicals i en la intensitat de fenòmens meteorològics. L’augment de la temperatura des de 1975 és exponencial, i no augura un fre en cap escenari dels que estudien l’evolució. El món científic admet que aquest augment es deu…

Llegeix l’article Llegeix l’article

Sostenibilitat i entropia, dos conceptes per entendre el món

Sostenibilitat i entropia, dos conceptes per entendre el món

Tots hem sentit la paraula sostenibilitat. De forma senzilla vol dir l’acció a partir de la qual el medi sobre el que s’actua es pot regenerar sol. Normalment s’aplica al medi ambient, per exemple, quan explico que trepitjar excessivament àrees de muntanya a partir de 2.000 m fa impossible que la vegetació es pugui regenerar. O com el cas de la contaminació dels aqüífers per purins: encara que avui deixem d’injectar-ne, els aqüífers tardaran molts anys a recuperar-se. O, el…

Llegeix l’article Llegeix l’article