Author :

Engegant la inversió

Escrit per Joan Vila el 4:10 PM

bservant les corbes de l’atur i del PIB es percep que a partir de l’agost del 2011 les dues esdevenen elàstiques, és a dir, es veuen afectades directament. Des que va començar la crisi al febrer de 2008, la corba de l’atur no responia a l’evolució del PIB, talment com si es fes trampa en l’economia. De fet va ser així, el pla Zapatero va ser com llençar una pilota endavant, va retardar la baixada del PIB, però també va evitar fer els deures i endreçar l’economia. Mentre l’atur anava amunt, l’economia també creixia, cosa que no s’entén. A partir de l’agost de 2011 la cosa canvia i aquesta es decideix a anar avall mentre que l’atur puja amb la mateixa proporció: s’han tornat proporcionals, això que en economia anomenen elàstics. Ara que estem tocant fons és d’esperar que als primers símptomes de millora de l’economia, una millora del 0,1% del PIB al mes de maig, es tradueixi en creació de treball. Si és així, la reforma laboral començarà a donar els seus fruits, no havent d’esperar a créixer al 3% per crear treball. Segueix llegint…

Mancats de líders

Escrit per Joan Vila el 4:09 PM

La roda de premsa que divendres van fer els ministres De Guindos, Montoro i Sáez de Santamaría va escenificar la impotència del Govern de Madrid per fer front al canvi de l’economia. Havien de presentar reformes estructurals i van mostrar més mesures del mateix. O no han entès res, o no es veuen amb cor de fer-hi front. En ambdós casos, millor que pleguin i deixin pas a un altre equip amb idees noves i amb més energia.
El moll de l’os a Espanya és la creació de treball, que alhora depèn de la inversió, que a la vegada depèn del crèdit bancari. Una de les notícies de la setmana ha estat que els bancs no poden tenir més beneficis perquè no tenen prou negoci al no donar crèdits, que a la fi és el seu objectiu. La por bancària bloqueja el sistema i no el deixa surar. Hem mostrat que el país és competitiu amb l’exterior, que fins i tot el 40% de les exportacions es fan fora de la Unió Europea, doncs, per què els bancs no són capaços de finançar projectes en les empreses que exporten i a partir d’aquí crear treball? Per ineptes, perquè no han desenvolupat un sistema de riscos amb enginyers especialistes en tecnologia, capaços de valorar correctament un projecte industrial. L’exemple de l’empresa que va guanyar el concurs de bicicletes elèctriques a Dinamarca és prou eloqüent. Mentre això no passa, l’economia ha de desendeutar-se a mesura que es capitalitza amb guanys fets a l’exterior. El cas és que, si això continua així, si les empreses acaben sent capitalitzades per si soles, amb els seus guanys o amb entrada de nous accionistes, els bancs es poden trobar sense negoci per sempre més.
Aquesta situació no sembla pas ser exclusiva només d’Espanya, també passa a França, Portugal, Itàlia i suposo que a Grècia. Per tant, si el camí passa per potenciar les vendes a l’exterior, per augmentar els marges de l’exportació, el que cal és abaixar el valor de l’euro, i això es fa rebaixant el tipus d’interès del BCE, augmentant la producció de la màquina de fer bitllets i augmentant lleugerament la inflació a la zona euro, malgrat les reticències d’Alemanya. Segueix llegint…

Ficant la mà a la caixa. Ara hisenda

Escrit per Joan Vila el 4:06 PM

Des del principi de la crisi a Espanya hi ha hagut corredisses per assegurar-se els ingressos. Recordo els augments anormals de salaris els anys 2009 i 2010 quan la crisi ja havia començat i ningú se la creia. Però quan de debò es va començar a ficar la mà a la caixa va ser quan els bancs es van adonar de la seva feblesa i es van recapitalitzar. Aquell procés, que va començar al 2010 i encara no ha acabat, va suposar l’acaparament de la totalitat de la tresoreria d’Espanya.
El sistema bancari va propiciar al principi un augment dels seus fons propis a través de l’emissió de preferents i de bons convertibles en accions. Aquesta operació va anar dirigida als clients més febles, als avis, sabedors que confiaven amb els ulls clucs les recomanacions dels directors de les oficines locals. Va ser un engany massiu que tindrà conseqüències en la pèrdua definitiva de la confiança dels clients en els bancs.
Després van venir les fusions entre bancs i caixes. A cada fusió es perdia la meitat del crèdit concedit. Si tenies un crèdit de 100 a Caixa Girona i un altre de 100 amb La Caixa, després de la fusió només quedava un crèdit de 100. Això va passar amb totes les fusions. Els bancs i caixes sumaven els passius però no els actius amb els clients, capitalitzant-se així a mesura que anaven traient tresoreria del sistema, cosa que va perjudicar de forma important al teixit de pimes. Segueix llegint…

Bitcoin. Una moneda experimental

Escrit per Joan Vila el 9:30 PM

Aquesta setmana hem après que hi ha una moneda virtual que circula per Internet que es diu Bitcoin. Ha estat notícia perquè el seu valor en pocs dies ha arribat a 237,5 dòlars i tot seguit ha caigut fins a 83,66 dòlars. Això no tindria més importància com a notícia si no fos perquè el Bitcoin és una moneda completament virtual (basada en l’encriptació matemàtica que la fa molt segura), que es genera de forma controlada a mesura que es va utilitzant i que es troba fora dels vaivens de les economies locals. O no, com ha passat amb l’especulació d’aquesta setmana.
El Bitcoin va ser creat per Satoshi Nakamoto el 3 de gener de 2009 com a moneda alternativa segura, descentralitzada i lliure, a les monedes fiduciàries que existeixen fins ara. Està basada en la seguretat matemàtica, la creació de la qual es fa a mesura que es paga el servei de control de les operacions en els servidors. Aquest servei el pot fer tothom amb ordinadors de certa potència a casa seva: es tracta de realitzar els càlculs informàtics de l’encriptació. A canvi d’aquest servei els miners (com s’anomenen aquests usuaris en comparació als cercadors d’or) reben Bitcoins en pagament de forma que cada 10 minuts s’emeten 25 noves monedes. S’estima que en aquest moment el sistema té 11 milions de Bitcoins en circulació, amb un sostre de 21 milions que s’espera que arribi el 2140. Segueix llegint…

Nuclears i MAT

Escrit per Joan Vila el 9:28 PM

La Setmana Santa va ser molt interessant des del punt de vista elèctric. Per primera vegada es va arribar a un consum mínim de 17.048 MW, nivell que feia almenys 10 anys que no es veia. Un consum tan baix s’explica pel relatiu bon temps que va fer, sense massa fred, per les vacances del comerç i de la indústria, i per la pèrdua de teixit industrial consumidor d’energia. És un consum que des d’aquest darrer punt de vista ha d’inquietar, ja que vol dir que la indústria no rutlla.
Al baix consum s’hi va afegir una elevada producció eòlica i hidràulica. El parc eòlic actualment és de més de 20.000 MW, la qual cosa vol dir que pot generar simultàniament uns 17.000 MW. Com es fa per fer entrar aquesta energia eòlica en un sistema on no hi cap? En teoria és complex, però a la pràctica el que va passar durant la Setmana Santa va ser que es van aturar els parcs eòlics. El dia més interessant va ser dilluns de Pasqua, dia en el qual el consum va ser el més baix, 17.048 MW a les 4.50. A la vista del que venia, el divendres 29 de març a les 13.30 l’operador del sistema elèctric va obligar a les centrals nuclears abaixar la seva potència des de 7.080 MW fins a 5.976 MW a les 21.40, cosa inaudita en la història elèctrica espanyola: les centrals nuclears eren intocables, sempre s’havia dit que no podien treballar a règim parcial, cosa que sí fan les franceses. Segueix llegint…

Desbrossant l´economia catalana

Escrit per Joan Vila el 9:26 PM

Aquests dies em miro astorat la quantitat de gent que ha pujat a la vall de Camprodon. No és que em sorprengui que a la vall hi hagi el ple total, i és que això ja ho havia vist en altres anys, el que em sorprèn és que la gent ha decidit estalviar no fent viatges llunyans, anant més a prop, i que això ho fan tant els que tenen problemes econòmics com els que no. Definitivament l’economia és una varietat de la psicologia on les modes s’encomanen fàcilment. Per Nadal es va decidir que no hi hauria campanya i la gent no va comprar, i aquesta Setmana Santa hem decidit fer 4 dies de vacances a muntanya i a l’interior, i tothom cap allà. No em preocupen aquestes modes, el que em fa pensar és la facilitat en deixar-nos arrossegar pels esdeveniments, aquesta simplicitat en passar de l’eufòria a l’enfonsament més profund. Em costa esforç trobar algú que vegi la part positiva en la societat i en l’economia d’avui, cosa que m’amoïna.
Vaig llegir fa poc al ministre d’Industria francès que es lamentava del tipus de canvi de l’euro amb el dòlar a 1,30 $/€. Deia que, si el dòlar es canviés a 1,10 $/€, els beneficis d’Airbus pujarien en 1.000 milions d’euros i de rebot l’economia francesa pujaria un 0,5% en el PIB. Això em va fer veure la importància que tenen per a certes economies les grans empreses. Fa poc hem sabut que el grup Volkswagen pretén que Seat fabriqui 1.000.000 de vehicles anuals, quan ara mateix en fa 350.000. Si Martorell arriba a 550.000 vehicles i la resta els fabrica a l’exterior però amb el disseny d’aquí i amb components d’empreses catalanes, aquesta mesura pot ser, per ella mateixa, la solució a l’economia catalana. El pes de l’automòbil a Catalunya és entre el 15% i el 18% i, si hi dediquem l’esforç proporcional en formació i infraestructures, pot ser la locomotora de l’economia catalana. Només cal creure-hi. Segueix llegint…

Fira a Barcelona

Escrit per Joan Vila el 9:24 PM

Barcelona ha albergat aquesta setmana la fira internacional de tissú. La fira, de 3 dies de durada, va acompanyada d’un congrés tècnic que dura 4 dies, essent el més gran i complet que es fa en aquests moments al món. L’esdeveniment es fa cada dos anys afegint-hi entre mig un petit acte a Miami i un altre a Shanghai. Des que es va començar a fer la fira a l’any 1993 sempre s’havia fet a Niça (França), aprofitant que la ciutat estava buida de turistes durant el mes de març. Niça era valorada pel clima suau, pels hotels, pels restaurants i pel mar. Heus aquí, però, que l’empresa organitzadora de l’esdeveniment va voler fer un salt endavant i ara fa dos anys va triar Barcelona com a millor lloc per fer la nova fira. Barcelona reuneix el mateix clima suau (mediterranean flavor, diuen ells), una ciutat patrimonial, una xarxa d’hotels moderns i diversos (no demodés com els de Niça), un paquet innumerable de restaurants, un ambient agradable i acollidor, un recinte firal modern, un aeroport a 8 km de la fira amb connexions directes a EUA i a moltes ciutats d’Europa, un bon preu i,… el Barça. Segueix llegint…

Una economia pessimista: la de Niño Becerra

Escrit per Joan Vila el 9:22 PM

Sovint hem vist una cua a l’autopista que s’ha format sense cap raó aparent. Aquesta mena de cues es formen perquè, en una situació de molt de trànsit, un cotxe ha frenat, el de darrere seu ho ha fet una mica més, el següent més,… fins que al cap de cinc quilòmetres els cotxes s’aturen completament. El fenomen passa perquè no hi ha la informació correcta entre els conductors dels cotxes: si tothom hagués fet la mateixa frenada, la caravana no s’hauria aturat i hauria avançat a la mateixa velocitat.
La mateixa cosa va passar el mes de desembre passat a l’economia espanyola. Veníem de la baixada de vendes deguda a l’impacte de l’augment de l’IVA del mes de setembre; l’anunci del no cobrament de la paga de Nadal als funcionaris va provocar la impressió que no hi hauria campanya de Nadal. El consumidor va decidir comprar menys, el botiguer va interpretar que vendria molt menys del que havia decidit el comprador, els distribuïdors van pensar que tindrien menys comandes, els que manufacturen van veure més negres les perspectives, fins que els que fabriquen els productes bàsics es van trobar amb la meitat d’encàrrecs pel mes. És un exemple de com la psicologia es propaga per l’economia de forma alarmant, fent-la aturar. L’economia no és una matèria comptable, ni matemàtica, ni física, ni espiritual, és un conjunt de coneixements en els que influeix l’ànim de la gent. És una ciència social per sobre de tot. Recorden l’eslògan “España va bien”?
El que ens passa a l’economia del nostre país és que hi ha un munt de desequilibris que han afectat greument a la psicologia social. Cert, el país té un 26% d’aturats, els bancs, espantats, no saben com sortir del forat on es troben, les empreses aguanten com poden, la desesperança corre per tot arreu,… Ens en sortirem? Segueix llegint…

En mans de la construcció

Escrit per Joan Vila el 5:25 PM

Dijous vam escoltar dir a Joan Roig, president de Mercadona, que la capacitat de compra dels seus clients estava disminuint de forma alarmant, per la qual cosa es proposava tornar a estudiar els productes per abaixar els preus i adaptar-los a la nova situació dels clients. Em trec el barret davant aquest home, dels pocs que veuen per on va el futur, l’únic que diu que el camí que fem és el de l’empobriment i que cal adaptació de la societat a la nova circumstància.
L’empobriment del món occidental és fruit del repartiment de la riquesa amb països més pobres. És inevitable fer el camí alhora que es treballa per augmentar la productivitat per compensar la pèrdua de riquesa i de benestar. Però farien bé els responsables de les administracions públiques en observar aquest curs i actuar decididament, ja que l’augment de productivitat en el sector públic passa inexorablement per la liquidació de part d’aquest: serà el més perjudicat davant la pèrdua de riquesa.
A Espanya aquest moviment global de transferència de riquesa coincideix amb la crisi de la bombolla immobiliària més gran de la història del país. Coincideix amb la fi d’un període de més de deu anys on l’economia ha anat liquidant teixit industrial per concentrar-se en la construcció d’habitatges, oficines, naus industrials i infraestructures públiques. La concentració va arribar a ser del 30% de l’economia, doncs ja que sectors industrials i de serveis també van desviar les seves activitats al sector immobiliari. Així s’explica que durant els deu anys el país comprés 385.000 milions més que no pas va vendre, és a dir, que s’endeutés en aquesta quantitat, un 30% del PIB. Segueix llegint…

Video Acció

Escrit per Joan Vila el 10:45 PM