Author :

Catalunya i Escòcia, ens farem mal?

Escrit per Joan Vila el 9:01 PM

Els camins que estan seguint Catalunya i Escòcia són plens d’incerteses: coneixem l’objectiu, la votació, però no sabem res del que passarà al llarg dels mesos i anys que vénen després.
La incertesa origina angoixa a molta gent; per altres és un al·licient que ens impulsa a anar més lluny. Podríem dir que el procés que estem fent aporta adrenalina a la societat, la fa tensar i concentrar, cosa totalment positiva.
S’ha passat d’una fase en la que ningú creia que Catalunya seria capaç de fer el pas que ha fet, a una altra on ningú creia que el projecte pogués ser viable econòmicament, fins a la fase actual en què es qüestiona la posició de Catalunya i d’Escòcia dintre Europa. Com en les fases anteriors, aquesta també caurà pel seu propi pes, és qüestió de sentit comú i de minimitzar el mal.
El camí fet pels partits espanyols no deixa cap més sortida que la d’arribar fins al final, fins la votació o fins a la declaració unilateral d’independència. Estan atrapats en la dinàmica dels últims anys contra Catalunya i ara no la poder deixar de banda. El mateix fenomen s’observa aquí, la història política dels últims 10 anys ha portat al fiasco de l’estatut que alhora ens ha conduït fins al punt actual. Ha estat un camí llarg però profund, que dia rere dia s’ha eixamplat: va començar en un petit sender i ara ja és una via amb quatre carrils. Segueix llegint…

Les elèctriques: Un problema sistèmic

Escrit per Joan Vila el 9:00 PM

Com més avancem en l’embolic elèctric, més gruixut és el nus que hem de desfer. Les darreres actuacions del ministeri afecten de forma negativa a tota l’economia, a excepció de les companyies elèctriques.
Fa poques setmanes el ministeri va modificar el pes de la factura elèctrica augmentant el concepte de la part fixa que té en compte la connexió, el factor de potència, per disminuir el concepte d’energia. És la segona vegada que es fa en pocs mesos. Es tracta que els ingressos del sistema siguin els mateixos encara que caigui el consum. Aquest canvi afecta a tots aquells que no tenen un consum constant, per exemple als càmpings i hotels que tenen un treball estacional, a les segones residències, a les estacions d’esquí, als que reguen els seus conreus per aspersió… en definitiva, afecta a tots aquells que tenen una activitat que dura pocs mesos però que la connexió la han de pagar durant tot l’any.
L’anunci de la setmana ha estat la nova forma de facturació pel consum residencial. Es deixa de fer la subhasta CESUR i es passa a tenir un preu indexat directament amb el mercat. La mesura és positiva, atès que la subhasta anterior partia d’un preu definit pel mercat de futur elèctric lleugerament superior al del mercat, al qual s’havia d’afegir una prima pel risc de fixar el preu per tres mesos. El sistema era inflacionista, per tant és bo evolucionar cap un altre que no augmenti el preu. El problema és com es facturarà. Si el consumidor té un comptador analògic, vell, el preu que li facturaran serà la mitjana del mercat. Si té un comptador digital el preu serà diferent per a cada hora de consum segons el mercat. És una oportunitat per disminuir el consum si el consumidor coneix a cada moment el preu elèctric. Hi ha el recurs de mirar a cada moment el mercat elèctric OMIE a la seva pàgina web. Per exemple, ahir el preu va ser molt baix (10 €/MWh) fins a les 19 h i molt alt (70 €/MWh) fins les 23 h. Si l’usuari coneix això, pot fer ús de la rentadora, rentaplats i assecadora en les hores amb el preu més baix. Un bon sistema faria possible que aquests electrodomèstics s’engeguessin automàticament durant les hores de menor preu elèctric, cosa que els actuals comptadors no ?deixen fer. El client tampoc pot tenir accés a les lectures horàries del seu comptador perquè els que instal·len les ?elèctriques només són unidireccionals, amb ?informació cap a les companyies i no als usuaris. Això porta al consumidor a la ?indefensió, havent de creure el que li diu una companyia amb la qual no confia. Segueix llegint…

La MAT i la independència

Escrit per Joan Vila el 8:59 PM

Diumenge passat va coincidir l’article de Jordi Navarro a la pàgina del costat del meu amb el títol La MAT i la independència energètica. Curiós, vaig pensar, just tot el contrari del que jo penso, ja tinc el títol de diumenge vinent.
En la sessió sobre energia a Olot amb l’ICE el contingut de la meva aportació havia de ser sobre els beneficis de la cogeneració pel sistema elèctric però, al veure les altres aportacions, vaig decidir canviar el contingut de la meva conferència per parlar de les coses que cal fer perquè el sistema elèctric sigui més renovable.
Ho vaig fer perquè observo que l’autoconsum amb plaques fotovoltaiques porta la gent a pensar que podem viure només amb això, amb xarxes distribuïdes, prescindint de les línies elèctriques i de totes les centrals elèctriques. Aquesta és una visió incompleta ja que la generació fotovoltaica permet un estalvi residencial notable, arribant a poder generar tota la teva demanda, tal com demostra l’espai zero de Wattia a Olot. Però a l’economia hi ha més consum que el residencial, hi ha els trens, les estacions de bombeig, les de generació d’aigua per osmosi inversa, les fàbriques… Quan a Besalú engeguem una bomba de 500 kW necessitem una línia de 2.500 kW, la línia elèctrica ha d’aguantar i hem d’evitar que el poble es quedi automàticament sense llum, amb tots els botiguers i hotelers maleint la fàbrica. Altrament, les energies renovables són intermitents i cal tenir el complement en el sistema per fer possible que la demanda elèctrica pugui continuar essent satisfeta, sense haver d’aturar el país esperant que bufi el vent, plogui o torni a fer sol.
Anem cap a un sistema elèctric intel·ligent i distribuït, això és evident, però d’aquí no es pot extreure que anem a un altre sense línies d’alta tensió. Aquest divendres al migdia l’operador Red Eléctrica ens va informar que havíem de deixar d’exportar electricitat a la xarxa, ordre que es va aixecar a les sis de la tarda. Què havia passat? Doncs que el fort vent de ponent va augmentar la generació eòlica fins a 14.000 MW i el sol aportava 2.500 MW, energia que no va tenir cabuda al sistema tot i que la generació amb gas i amb carbó estava a zero. Les pluges també obligaven a turbinar a moltes centrals hidràuliques (3.300 MW) i l’operador no va gosar fer baixar la potència de les nuclears com ho havia fet l’any passat. Com a resultat va decidir actuar aturant una part de la cogeneració (només 200 MW). No vull entrar aquí en la discussió sobre si la nuclear ha de modular o aturar, només vull significar que hi ha moments en què l’energia renovable no cap en el sistema elèctric i que, com més renovables hi hagi, més passarà. Segueix llegint…

Autoconsum fotovoltaic

Escrit per Joan Vila el 9:20 AM

He tingut una setmana intensa en energies renovables. Dissabte, una jornada organitzada per l’ICE a Olot; dilluns un dia de treball amb la gent de Wattia i divendres reunió amb la comissió d’energia a Pimec.
A Olot, un grup de joves enginyers ha muntat una startup especialitzada en renovables que integra el món de les energies fotovoltaica geotèrmica amb la domòtica. Generen electricitat que emmagatzemen en bateries, produeixen aigua calenta extreta del subsòl a 160 m que acumulen en tancs d’aigua calenta i ho van distribuint durant el dia per a calefacció. Això, en combinació amb un aïllament i un control excepcionals, permet que un local de 200 m2 tingui un consum de la xarxa elèctrica i de combustible igual a zero. Li diuen l’espai zero i és únic a la península Ibèrica i un dels pocs a Europa. Aquests joves estaven entusiasmats pel seu desenvolupament tecnològic, veient un futur engrescador, fins que el ministre d’Indústria va legislar la reforma elèctrica que penalitza l’ús de plaques fotovoltaiques si estan en connexió amb la xarxa.
La generació fotovoltaica ha patit una revolució gràcies que en tan sols cinc anys els costos de fabricació d’aquests panells han caigut un 80% arran de la fabricació massiva a la Xina. El resultat és que el cost de generació elèctrica amb plaques pot competir amb el preu de baixa tensió residencial. La proliferació a gran escala de plaques fotovoltaiques comporta que el sistema elèctric pateixi un canvi substancial: per una banda l’energia solar es genera de dia, quan hi ha el consum més alt, deixant de consumir l’electricitat provinent de les centrals més flexibles, com les de gas i les de carbó. Per altra banda, la xarxa de transport i de distribució treballen menys, de manera que es presenten més problemes per amortitzar les seves instal·lacions. Ens trobem en un canvi important en el món elèctric, amb una desaparició potencial de les elèctriques que ara mateix hi ha. Si jo tingués accions de companyies elèctriques ja les hauria venut i us suggereixo que ho feu si les teniu. Segueix llegint…

Balances fiscals, aquesta és la qüestió

Escrit per Joan Vila el 8:09 PM

Nego la major, i perquè sigui així amago les dades perquè no les puguis veure. Així és com el govern del PP pretén fer el debat sobre la justícia distributiva a Espanya i com pretén convèncer els catalans dels avantatges de pertànyer a Espanya. La conclusió més ràpida és que el ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro ha vist el resultat de les balances fiscals i, espantat, ha decidit treure-les del debat perquè donaven la raó als arguments catalans.
Dilluns passat es va publicar un article de l’exministre socialista José Borrell fent mofa del dèficit fiscal català. El mateix dia Xavier Sala Martin responia la demanda de Borrell. Aquest deia en l’article que, si es mira la contribució que va fer Catalunya a l’estat i el que va rebre l’any 2009, el resultat va ser un dèficit de 792 milions. Amb molta sornegueria demanava que algú li expliqués on eren els 16.000 milions que es diu hi ha de dèficit. Sala Martin li va explicar que els 16.000 milions són el resultat de la neutralització dels comptes. Els pressupostos diuen el que s’ingressa i el que es gasta, i això és el que passa amb els 792 milions que troba Borrell. Però si els ingressos no són suficients, com va passar el 2009 en una xifra de 81.113 milions, bona part de les despeses de l’Estat es paguen a deute, concepte que s’ha de “neutralitzar” incorporant-lo en els comptes, deixant clar qui els paga. El 19,3% d’aquest deute a l’any 2009 (percentatge que correspon a Catalunya) són 15.618 milions. Si el mateix exercici el fem sobre les dades del 2010, l’últim any del que es disposen dades, el dèficit torna a ser de 16.543 milions d’euros.
Els economistes de Madrid insisteixen a dir que aquesta manera de calcular els desequilibris territorials no és correcte, contradient la metodologia que es fa servir en els països de referència que els empren per corregir el mal funcionament de les balances fiscals. Si aquest debat s’hagués fet a principis del decenni 2000 ben segur que no s’hauria arribat on ara som, no hauria fet falta ni refer l’Estatut. Segueix llegint…

El PSC ja és PSOE

Escrit per Joan Vila el 3:48 PM

El moment que ens toca viure és apassionant. Si no fos perquè hi ha molta gent que ho passa malament amb els efectes de la crisi, l’evolució de la societat catalana, espanyola, europea i mundial és realment fascinant. La direcció que ha pres la societat catalana, tot i no sabent com acabarà, és de canvi, de renovació de la manera de fer.
Fins fa poc era possible viure immers en l’ambigüitat: sí però no, blanc però negre, progressista però conservador, puta i ramoneta… així va viure molta gent, i els partits polítics en van fer bandera. Essent ambigu es podia abastar més electors, tenir una base més àmplia i dominar l’espai polític. La cultura, empesa per la tecnologia, ha canviat en aquests aspectes. El tsunami informatiu, l’opinió a temps real i la immediatesa de l’acció i la reacció han trencat definitivament l’ambigüitat i han potenciat la transparència com a valor principal. Ser transparent és l’únic camí per sobreviure en el futur, sigui en la política o en l’empresa: és la possibilitat que la gent entengui el que es fa. Jo ja no comprenc com hi ha polítics i empresaris que rebutgen participar a les xarxes socials. Els que no hi participen és perquè tenen fòbia a la tecnologia o perquè tenen pànic a comprometre’s amb opinions. Doncs sí, el món que ve, captivador, és el del compromís, de la responsabilitat i de la transparència.
Catalunya ha estat governada per dues grans formacions, CiU i PSC, que han basat part del seu èxit en l’ambigüitat i ara veuen com la clau del seu mètode s’esvaeix: els electors no els entenen. Avui la societat demana veure el camí de forma clara, tenir un objectiu raonable a mitjà termini. No pot suportar la indefinició ni l’anar i venir sense cap sentit, per això aquests partits baixen en les eleccions i només la concreció d’objectius podrà salvar-los. Però, ai, concretar objectius vol dir trencar posicions internes. Ni Convergència podrà acabar amb Unió ni el socialisme catalanista podrà seguir amb el PSOE, s’han acabat els temps dels vells polítics que, talment com mags, feien possible la reconciliació de totes les posicions.
El paper que CiU i el PSC han fet en la història de Catalunya ha estat fonamental, ha permès agrupar electors de pensaments, procedències i nivells social diferents, ha possibilitat construir el país que tenim, ha permès la integració dels nouvinguts i ha muntat un bon ascensor social. Ara aquest camí s’ha acabat: l’ascensor baixa en lloc de pujar i els electors cada vegada menys combreguen amb rodes de molí. Segueix llegint…

Esclavatge fiscal a Espanya

Escrit per Joan Vila el 8:10 PM

Aquesta setmana hem sabut que es modifiquen les cotitzacions a la seguretat social dels treballadors per arreplegar 1.400 milions més a l’any. La variació es fa apujant un 2% la cotització mínima i un 5% la màxima. També s’apuja la cotització mínima en 51,5 €/mes per als autònoms que tinguin més de 10 treballadors i inclou com a concepte de cotització a certes retribucions en espècie que eren exemptes fins ara. Així, a partir d’ara queden afectats per la cotització social les aportacions empresarials a plans de pensions, pagaments d’assegurances, a mútues de salut, vals de menjar, ajudes escolars i a guarderies, ajudes al transport a la feina…
Segurament hi ha part de raó en les mesures preses per la Seguretat social. Per exemple, no pot ser que un empresari de més de 10 treballadors tingui cotitzacions tan baixes com fins ara. També és cert que fer cotitzar les aportacions en espècie és uniformitzar les condicions amb els treballadors que no les tenen. Finalment és evident que, si els números de la Seguretat Social no surten, caldrà actuar per evitar que caigui, bé sigui allargant la vida laboral, augmentant la cotització o retallant prestacions.
Insisteixo sovint que anem cap a una pèrdua de poder adquisitiu evident i gai?rebé inevitable. El que qüestiono és la manera i el moment com es fa. El moment no és l’adequat perquè el que és més important ara mateix és posar en via la recuperació, la creació de treball de forma important. La reducció de l’atur és el principal objectiu ara mateix i no s’ha de permetre cap acció que ho freni. Els tiquets de restaurant per a treballadors desplaçats poden tenir valor de fins a 200 €/mes i les ajudes per desplaçament poden tenir valors de fins a uns altres 200 €/mes. Així, per un treballador amb un sou base de 1.000 €/mes que en cobra 400 en conceptes en espècie tindrà un augment del seu cost total en un 9,6%.
La nova economia globalitzada ha de possibilitar que les empreses siguin competitives en un mercat difícil. Si el teixit econòmic que té el país no és de productes i serveis de molt valor afegit -com aquí- vol dir que s’haurà de competir amb preu, cosa que significa tenir cura que tots els costos estiguin ajustats. Apujar l’electricitat un 11% implicava perdre directament un 0,5% en la competitivitat mitjana de les pimes catalanes i ara hi hem d’afegir la pèrdua d’un 0,7% com a mínim per augment de les cotitzacions socials. Precisament la política correcta que s’hauria de fer és en direcció contrària, abaixar el pes de les cotitzacions socials a càrrec dels impostos generals de l’ordre d’un 5% per permetre una millora competitiva d’un 1,2%, la suma de la pèrdua de les dues accions anteriors. Segueix llegint…

Entrevista a Els Matins de TV3 sobre el preu de l’electricitat

Escrit per Joan Vila el 9:55 PM

Això enrampa!

Escrit per Joan Vila el 9:44 AM

Al llarg de les últimes setmanes, molts mitjans i gent coneguda em pregunten per la raó del dèficit de tarifa i pel cost de l’electricitat. Explicar aquest cost és complicat perquè cal analitzar com es genera, com es transporta i com es comercialitza, alhora que també s’ha de tenir una idea de la història recent del sistema per entendre algunes coses. D’aquesta complexitat se’n valen les companyies elèctriques per imposar els seus criteris a l’administració. També se’n serveixen per crear confusió a l’usuari final a través de publicitat enganyosa. Tots haureu pogut veure la campanya que han orquestrat les dues grans elèctriques Iberdrola i Endesa per fer-nos creure que elles no tenen res a veure amb els augments de preus de l’electricitat, contribuint a la confusió i enganyant a tort i a dret.
El cost de la factura elèctrica té molts conceptes, el principal dels quals és la generació elèctrica. Aquesta alhora té uns altres dos components: el que es negocia a la llotja diària i el que se li suma en forma de primes per a la introducció de tecnologia renovable. El preu mitjà de generació varia d’un any a un altre pel fet que depèn del mix d’energies que hi intervenen, del preu del gas i del preu del carbó. Aquest valor oscil•la entre els 49,7 €/MWh i els 52,4 €/MWh. A aquesta xifra cal sumar-hi la prima de foment d’energies renovables que pel 2013 ha estat de 24,8 €/MWh. Per tant, el valor de generació seria d’aproximadament uns 75 €/MWh. Aquest és el motiu pel qual les companyies elèctriques diuen que el culpable que hi hagi dèficit tarifari i que el preu de l’electricitat pugi és el concepte de les renovables. Tindrien part de raó si no fos que l’entrada d’energia renovable al sistema serveix per abaixar el cost de generació elèctrica convencional, ja que es substitueix l’energia en forma de gas i carbó per una altra sense combustible. El truc està en com es formen els preus. Segueix llegint…

Entrevista a TV Girona

Escrit per Joan Vila el 9:41 AM